Rere la finestra del pensament
i el celobert del cor
amb les venes es dibuixen paraules
d’un mateix que volen esdevenir
amigues dels altres.
Vestir contorns d’una nina
que es fa estimar pel que diu,
no diu i com ho diu.
Escletxes d’una cova secreta
que s’ endinsa al fons del cel.
Viure entre línies
i descriure la vida.
Desfer el camí
i no prendre dreceres.
Anuncios
Responder