Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Poemes en català’ Category

ESTEL

Sento un lligam amb tu,
que no és d’aquest món.
Fa infinit temps que ens vam conèixer.
Llavors vas aparèixer
com un estel estavellat
contra la terra.
Vas capgirar la realitat,
totes les certeses
van esdevenir inútils.
L’univers palpitava
a través del teu cor.
Vam compartir totes les hores
mortes i vives
sense temps per respirar.
Hem vas dir que eres un àngel
desterrat del cel.
Havies comès un gran error,
dubtar de la teva divinitat.
Avui ens trobem en un bar,
els teus gestos són distrets.
No em reconeixes,
però sents que el destí
despulla la teva ànima.

Read Full Post »

La coherència enforteix les ànimes,
però la contradicció trepitja tots els camins.

Read Full Post »

Veig aquell xiprer,
acariciant l’alè de l’oblit,
entre dos edificis i un cel blau intens.
Hi ha quelcom d’impossible
entre aquest colors.
El blau de la immensitat
i el verd de la vida desafiant
l’eterna quietud.
I aquest aire que remou les incerteses
quan jugavem al pati de l’escola,
no deixa respirar el record
d’un passat que fuig
i retorna miraculosament lúcid.
Els gegants ballen
i el cementiri somriu.

Read Full Post »

SOMNIS

Somnis de poeta.
La meva petita llum
sigui més gran a casa teva.
Que les meves intuicions
facin arrel al teu jardí.
Sóc tan limitat com qualsevol altre.
Però dins la meva bogeria
vull que la poesia inspiri i expiri,
la teva respiració.
Que les paraules es facin teves,
toquin una corda que resoni
en un tot que ja sabies
però estava sumergit
per la vida obstinada.
Però no sóc res,
potser una ferida tendra,
només sóc una mica per allò
que de fet m’ha donat a mi la poesia.

Read Full Post »

LA BARCA

La barca sura
sobre el subconscient de la mar.
L’horitzó és de mar i cel.
La mar enraona onada rere onada
amb la barca,
li canta cançons i somnis del cel.
La barca plora sola,
es creu perduda.
La immensitat per sota,
la immensitat amunt.
Renega del seu camí,
l’horitzó s’allunya indefinidament.
Però no sap que quan s’enfonsi,
al fons de la mar,
es trobarà amb el descobriment
que el subconscient amaga el cel.

Read Full Post »

JOS

Aquells jos desapareguts en el camí
que son les nostres matrioixques,
que com una família,
esdevenen els nostres companys de viatge.

Els més grans acullen al seu interior
un jo més jove.
És un jove que estimarem o odiarem,
però de ben segur
que és la nostra entranya,
i no podrem arrencar-la.

Amb esforç, el jove, podrà transmutar-se,
i engreixar la seva personalitat
en algú més savi.

Qui som?
Som qui hem estat.
Les matrioixques desplegades.

Read Full Post »

ASFÍXIA

L’esquerda silenciada,
quan les hores s’amunteguen
sense respir.
Quan no apareix el sentit,
i les parpelles baixen la persiana.
Quan no saber el que ens falta
crea una paràlisi alienant,
llavors, mentre els dies
i els demàs implossionen,
llavors, l’ànima es desperta,
i un raig d’esperança mostra
el camí per retrobar allò secret
que només podia veure el cor
i que ens estava asfixiant.

Read Full Post »

Older Posts »

A %d blogueros les gusta esto: