Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Poemes en català’ Category

Els verds del camp i dels arbres

s’il.luminen segons el caprici del vent i dels núvols.

Aïllada, l’antiga ermita de les Feixes,

participa del ball de les ànimes,

uns pocs xipressos altius

cerquen el cel respetuosament.

Al fons, la serra de collserola,

com una onada verda fosca segueix la costa,

inspirada per la Mediterrània,

agermanant Barcelona d’aquesta banda,

el Vallès.

No hi ha res que no s’admirin profundament,

com dos mags que es sorprenen mútuament.

Read Full Post »

PROGRÉS

L’ amor construeix.

L’ odi, la por, la enveja, la cobdícia, destrueixen.

Construeix a un mateix i al món.

Destrueix a un mateix i al món.

L’ amor és vida.

L’ odi és mort.

Ara i després,

així en la terra com en el cel.

Per què se’ns a donat la llibertat,

si som tan imperfectes i provoquem

tantes desgràcies?

Perquè sinó no hi hauria progrés possible,

el món seria una màquina cega.

Sense progrés no arribariem enlloc.

I l’univers és progrés o no seria.

És un progrés cap a l’ amor,

i cap a Déu.

Read Full Post »

ROOM

La vida no és un joc virtual,

ni és irreal,

potser si és coberta per un vel.

Podria semblar

una escape room 10.0.

Read Full Post »

AVENÇ

L’ esperit guia la matèria.

L’ avenç moral guia l’ avenç científic,

aquest l’ avenç de la tecnologia,

i aquest l’ avenç de la matèria.

En cas contrari,

la maldat i la ignorància

destrueixen l’ avenç de la matèria.

Read Full Post »

L’univers sobrevola els dies

corregint la llibertat dels homes i dones.

Com si d’una película es tractés,

canviant alguns fotogrames,

canvia el seu destí.

D’això en diem miracles.

No ens arriba la comprensió.

Read Full Post »

GOTES D’AIGUA

Sigues com gotes d’aigua.

No són ni mars ni rius,

però els emplenen

amb la seva constància.

Són trasparents

com una ànima sincera.

Cadascuna és identitat,

però es fonen amb la seva parella,

per ser més grans totes juntes.

La seva forma interna

té patrons bells i ordenats,

quan s’envolten

de bons sentiments o bona música.

Al seu voltant la vida creix generosa.

No són ni millor ni pitjors

que cap altra gota d’aigua.

Després de voltar el món,

deixen el seu estat material

per un de més eteri, pujant al cel.

On es fondran en núvols de conciència.

Reencarnant-se de nou a la terra,

quan Déu Neptú li plagui.

Som aigua més que cap altra cosa.

Read Full Post »

SOLS UN DIA MÉS

Una matinada més
el dia comença descargolant la son,
volta a volta.
Avui plou, encara és fosc.
Per la finestra del tren,
les gotes regalimen
cercant un lloc
a les seves vides.
La calefacció crida la son.
Els ulls es tanquen per no veure
un nou dia de feina.
Només es sent el so acompassat del tren.
Sembla tot plegat irreal,
encara un malson desafinat,
alienant les hores, de la vida.
No tinc esma per suportar
la fauna del departament.
Altre temps engrescador.
Sols necessito un cafè
per fer el maleït miracle.
Sols un dia més.

Read Full Post »

ESTEL

Sento un lligam amb tu,
que no és d’aquest món.
Fa infinit temps que ens vam conèixer.
Llavors vas aparèixer
com un estel estavellat
contra la terra.
Vas capgirar la realitat,
totes les certeses
van esdevenir inútils.
L’univers palpitava
a través del teu cor.
Vam compartir totes les hores
mortes i vives
sense temps per respirar.
Hem vas dir que eres un àngel
desterrat del cel.
Havies comès un gran error,
dubtar de la teva divinitat.
Avui ens trobem en un bar,
els teus gestos són distrets.
No em reconeixes,
però sents que el destí
despulla la teva ànima.

Read Full Post »

La coherència enforteix les ànimes,
però la contradicció trepitja tots els camins.

Read Full Post »

L’APLEC DE LA SALUT

Veig aquell xiprer,
acariciant l’alè de l’oblit,
entre dos edificis i un cel blau intens.
Hi ha quelcom d’impossible
entre aquest colors.
El blau de la immensitat
i el verd de la vida desafiant
l’eterna quietud.
I aquest aire que remou les incerteses
quan jugavem al pati de l’escola,
no deixa respirar el record
d’un passat que fuig
i retorna miraculosament lúcid.
Els gegants ballen
i el cementiri somriu.

Read Full Post »

SOMNIS

Somnis de poeta.
La meva petita llum
sigui més gran a casa teva.
Que les meves intuicions
facin arrel al teu jardí.
Sóc tan limitat com qualsevol altre.
Però dins la meva bogeria
vull que la poesia inspiri i expiri,
la teva respiració.
Que les paraules es facin teves,
toquin una corda que resoni
en un tot que ja sabies
però estava sumergit
per la vida obstinada.
Però no sóc res,
potser una ferida tendra,
només sóc una mica per allò
que de fet m’ha donat a mi la poesia.

Read Full Post »

LA BARCA

La barca sura
sobre el subconscient de la mar.
L’horitzó és de mar i cel.
La mar li enraona onada rere onada,
li canta cançons i somnis del cel.
La barca plora sola,
es creu perduda.
La immensitat per sota,
la immensitat amunt.
Renega del seu camí,
l’horitzó s’allunya indefinidament.
Però no sap que quan s’enfonsi,
al fons de la mar,
es trobarà amb el descobriment
que el subconscient amaga el cel.

Read Full Post »

JOS

Aquells jos desapareguts en el camí
que son les nostres matrioixques,
que com una família,
esdevenen els nostres companys de viatge.

Els més grans acullen al seu interior
un jo més jove.
És un jove que estimarem o odiarem,
però de ben segur
que és la nostra entranya,
i no podrem arrencar-la.

Amb esforç, el jove, podrà transmutar-se,
i engreixar la seva personalitat
en algú més savi.

Qui som?
Som qui hem estat.
Les matrioixques desplegades.

Read Full Post »

ASFÍXIA

L’esquerda silenciada,
quan les hores s’amunteguen
sense respir.
Quan no apareix el sentit,
i les parpelles baixen la persiana.
Quan no saber el que ens falta
crea una paràlisi alienant,
llavors, mentre els dies
i els demàs implossionen,
llavors, l’ànima es desperta,
i un raig d’esperança mostra
el camí per retrobar allò secret
que només podia veure el cor
i que ens estava asfixiant.

Read Full Post »

VIVÍEM

Vivíem en un món perfecte,
excepte en que ens era regalat
i no érem savis.
Érem ingenus i no coneixíem el mal.
A la terra és inevitable conèixer el mal.
El fet, el rebut i les múltiples
formes de patiment.
És un món imperfecte
d’equivocacions, confusions
i estupideses.
Ens guanyarem un dia
tornar al paradís complerts
com a savis.
Déu ho vulgui.

Read Full Post »

Estimar el que vols
et conecta amb el cor.
Rebutjar el que no vols
et conecta amb les pors i els odis.
Pots lluitar contra les injustícies
però recorda lluitar per les justícies.

Read Full Post »

Ser

Les tardes fugen lentament,
el temps dorm esperant-nos.
Ens reclama copsar l’instant,
sense la distracció de fer res.
Què hi ha quan no fem res?
Al principi un neguit,
no sabem ser amb nosaltres mateixos,
som el que fem.
Després podrem contemplar,
el món, la vida, la natura.
Sense pretendre res,
només contemplar llargament,
la ment reposa serena.
Llavors som el que som,
un instant rera l’altre,
sense identificar-nos
amb el que tenim.
D’ aquesta actitud neix la intuició,
que podrem incorporar a la vida.

Read Full Post »

Papallona serena

Tranquilitza aquests ulls teus.
No per molt mirar i controlar
dominaràs el regne del futur.
Vols saber tot del teu entorn,
de tu i dels demés.
Atura’t, sent, confia.
Deixa’t anar.
No hi ha res que poguis aparentar
i que no et lligui de peus i mans
en el demà.
Si flueixes ets i seràs lliure.
Res de fer veure als demés,
quan més lluitis
més llarga serà la guerra.
Viu en pau
i sent volar el present
com una papallona serena.

Read Full Post »

Aquelles paraules despullades
que atrevessen el cor fràgil
i s’aseuen a la ment insegura.
Aquelles paraules que
no volies dir
però que vas disparar sense adonarte’n,

van despertar el drac en mil trencadisses
al parc de la confiança.

El meu dolor només es pot comparar

amb el teu remordiment.

Que corri l’aigua riu avall.

Read Full Post »

Amb la competència tot es fa difícil.
Sempre hi haurà algú millor que tu.
Amb la col·laboració tot esdevé més fàcil.
Amb la competència lluites sol per ser tu millor que els altres.
Amb la col·laboració lluites amb els altres per ser millor tots plegats.
No en va competència i col·colaboració
són antònims.
Com canviaria el món i les nostres vides si canvièssim la competència per la col·laboració.
Competència és un camí solitari per ser més que els demés.
Col·laboració és un camí compartit per que tothom sigui més.

Read Full Post »

Older Posts »

A %d blogueros les gusta esto: