Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Poemes en català’ Category

JOS

Aquells jos desapareguts en el camí
que son les nostres matrioixques,
que com una família,
esdevenen els nostres companys de viatge.

Els més grans acullen al seu interior
un jo més jove.
És un jove que estimarem o odiarem,
però de ben segur
que és la nostra entranya,
i no podrem arrencar-la.

Amb esforç, el jove, podrà transmutar-se,
i engreixar la seva personalitat
en algú més savi.

Qui som?
Som qui hem estat.
Les matrioixques desplegades.

Anuncios

Read Full Post »

ASFÍXIA

L’esquerda silenciada,
quan les hores s’amunteguen
sense respir.
Quan no apareix el sentit,
i les parpelles baixen la persiana.
Quan no saber el que ens falta
crea una paràlisi alienant,
llavors, mentre els dies
i els demàs implossionen,
llavors, l’ànima es desperta,
i un raig d’esperança mostra
el camí per retrobar allò secret
que només podia veure el cor
i que ens estava asfixiant.

Read Full Post »

VIVÍEM

Vivíem en un món perfecte,
excepte en que ens era regalat
i no érem savis.
Érem ingenus i no coneixíem el mal.
A la terra és inevitable conèixer el mal.
El fet, el rebut i les múltiples
formes de patiment.
És un món imperfecte
d’equivocacions, confusions
i estupideses.
Ens guanyarem un dia
tornar al paradís complerts
com a savis.
Déu ho vulgui.

Read Full Post »

Estimar el que vols
et conecta amb el cor.
Rebutjar el que no vols
et conecta amb les pors i els odis.
Pots lluitar contra les injustícies
però recorda lluitar per les justícies.

Read Full Post »

Ser

Les tardes fugen lentament,
el temps dorm esperant-nos.
Ens reclama copsar l’instant,
sense la distracció de fer res.
Què hi ha quan no fem res?
Al principi un neguit,
no sabem ser amb nosaltres mateixos,
som el que fem.
Després podrem contemplar,
el món, la vida, la natura.
Sense pretendre res,
només contemplar llargament,
la ment reposa serena.
Llavors som el que som,
un instant rera l’altre,
sense identificar-nos
amb el que tenim.
D’ aquesta actitud neix la intuició,
que podrem incorporar a la vida.

Read Full Post »

Papallona serena

Tranquilitza aquests ulls teus.
No per molt mirar i controlar
dominaràs el regne del futur.
Vols saber tot del teu entorn,
de tu i dels demés.
Atura’t, sent, confia.
Deixa’t anar.
No hi ha res que poguis aparentar
i que no et lligui de peus i mans
en el demà.
Si flueixes ets i seràs lliure.
Res de fer veure als demés,
quan més lluitis
més llarga serà la guerra.
Viu en pau
i sent volar el present
com una papallona serena.

Read Full Post »

Aquelles paraules despullades
que atrevessen el cor fràgil
i s’aseuen a la ment insegura.
Aquelles paraules que
no volies dir
però que vas disparar sense adonarte’n,

van despertar el drac en mil trencadisses
al parc de la confiança.

El meu dolor només es pot comparar

amb el teu remordiment.

Que corri l’aigua riu avall.

Read Full Post »

Older Posts »

A %d blogueros les gusta esto: