Feeds:
Entradas
Comentarios

LA MIRADA

La mirada s’obre al cel
i contempla la blava immensitat.
L’esperit s’amansa al mateix ritme
que els núvols dibuixen impossibles.
El cel ens veu imperceptibles,
així com es tornen
les mundanes preocupacions.
Sé que em vols dir alguna cosa,
però el vent s’endú els teus secrets.
Si aprenguéssim a sentir-te
trobaríem en els teus plors
la raó d’una pèrdua
que ens extravia.

Anuncios

TIOVIVO

El margen de la vida
está lleno de momentos importantes.
Mientras caminamos por el gran sendero
que creemos recorrer
hacia un destino deseado,
las paradas y contratiempos
se vuelven reveladores.
Que hacemos cuando no luchamos por un fin que todo lo vale?
Ese tiempo sin prismáticos
en que no vemos más que el presente,
se desvanecen las ilusiones
y solo queda la realidad.
Y nos vemos perfectamente como
un ángel en el tiovivo quieto,
sin girar,
sin luchar,
sin desear.

CRIT

Avui he sentit el crit
de la Colometa a la Diagonal

TE CONOZCO

Te conozco y me reconozco.
Se de donde vienes y a donde vas.
Tus sandalias acumulan el polvo
de cien caminos perdidos.
Y sigues buscando descreido.
Buscando el árbol invisible
de la sabiduría del bien y del mal.
Y quizás lo encontraste ya,
pero no se ve con los ojos.
Maldices el mal, el dolor,
el sufrimiento y la fealdad.
Y sigues buscando descreido.
Buscando el árbol
de la sabiduria del bien y del mal.
Y el mal está aquí,
y el bien esta aquí.
Y tú eres sabio.
Pero debes saber
hacer el bien sobre el mal.

LES MÀNIGUES

Les mànigues llargues amaguen el tresor
als teus dits.
El llapis dibuixa un paisatge irreal,
d’on sortiran homenets que teixiran
el teu vestit.
La lluna respira profundament.

GNOSIS

La llum il·lumina el buit de l’esquelet,
allà on s’amaga l’ànima.
Allò que busquem
més enllà de l’horitzó,
en la matèria, en els demés
i fins i tot al cel.
Allò no ho trobarem mai,
perquè no és fora de nosaltres.
És a dins, amagada i silenciosa.
Esperant escoltar-nos a nosaltres mateixos.
A observar-nos i no jutjar-nos,
a que descobrim les nostres ombres
i les portem a la nostra consciència.
A buidar-nos per deixar rebre la llum
que és conecta amb la nostra ànima.
I recordem per fi que som ànimes.

IDENTITATS

Les fronteres separen identitats,

siguin de territori o de pell.

Pells i fronteres mentiroses,

amaguen inseguretats

i creen fortaleses.

Les fronteres diuen:

tu ets d’aquest territori

i tu ets diferent de les altres ànimes

embutides de pell del teu territori,

cal protegir-se, fer la pell dura,

col·laborar és un risc,

compartir és perillós.

Si la diversitat fos respectada

no caldrien més fronteres imaginades.

Canviem soledat i aïllament

per la seguretat fictícia dels murs de països i persones.

A %d blogueros les gusta esto: